Expliquen algunes llengües que Mahler no va voler escriure mai una novena simfonia i, per això, després de la colossal i magnífica vuitena va escriure Das Lied Von der Erde, una col·lecció de lied que combinaven el món terrenal, i més banal. amb un altre de més espiritual. La combinació de l'element físic amb un altre de consideracions transcendentals conjugava la matèria amb la metafísica. Una bona mostra d'aquest cas és el lied que ens ocupa, Der Abschied, l'adeu a un món que ens ha empès a beure, a sentir-nos desgraciats, tot i que s'ha desvetllat entre les meravelles del món, el lied és tan llarg com tots els altres junts. Els adeus no són banals: quan anem a dormir mai no sabrem si despertarem, quan ens acomiadem mai no sabrem si tornarem a veure l'altre. És l'alteritat que sorgeix, evidentment com no pot ser d'una altra manera, del propi jo, per tant, del més íntim de nosaltres mateixos. Per això, potser, de vegades, no volem acomiadar-nos, perquè en fer-ho, ens revelem com som.
Mahler allarga l'adeu, tant com les seves altres cançons, potser tant com Els adeus de la sonata de Beethoven. I mentre sonen els llargs i increïbles compassos, veiem que, inexorablement, passa la vida, potser sense acomiadar-nos-en.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada