Potser parlaré de molta música extraordinària, però inicio aquest blog amb un compositor del qual pensava que mai no en parlaria. Es tracta d'Arvo Pärt, un compositor estonià que aquest any va fer 80 anys; un compositor minimalista, o així se'l considera, tot i la seva grandesa. Amb moltíssima música religiosa i sobretot música vocal, ja que considerava la veu com el millor instrument existent, aquesta transcorre en el temps tot transformant-lo en un aspecte deliciós. Efectivament, sona a cant gregorià però molt elaborat; les concepcions rítmiques que crea es van dipositant en el cervell amb suavitat i quan s'acaba encara s'espera més mentre hi ressona el ritme abandonat, finit en el temps.
Ara és el moment de descobrir-lo o redescobrir-lo i ECM, on hi ha més enregistraments del compositor, o Harmonia Mundi -amb una edició de 3 Cds (De profundis, Da pacem i Creator Spiritus) amb primers enregistraments d'obres dels anys 60 i 70 sota la batuta de Paul Hillier- ja se'n preocupen d'intentar-ho. ECM té un enregistrament magnífic (i què si no... El compositor no n'ha censurat cap d'aquests) amb algunes obres cabdals com Fratres, Cantus i Tabula rasa.
Per molts anys, mestre!
