dilluns, 30 de juny del 2025

Der Abschied

 Expliquen algunes llengües que Mahler no va voler escriure mai una novena simfonia i, per això, després de la colossal i magnífica vuitena va escriure Das Lied Von der Erde, una col·lecció de lied que combinaven el món terrenal, i més banal. amb un altre de més espiritual. La combinació de l'element físic amb un altre de consideracions transcendentals conjugava la matèria amb la metafísica. Una bona mostra d'aquest cas és el lied que ens ocupa, Der Abschied, l'adeu a un món que ens ha empès a beure, a sentir-nos desgraciats, tot i que s'ha desvetllat entre les meravelles del món, el lied és tan llarg com tots els altres junts. Els adeus no són banals: quan anem a dormir mai no sabrem si despertarem, quan ens acomiadem mai no sabrem si tornarem a veure l'altre. És l'alteritat que sorgeix, evidentment com no pot ser d'una altra manera, del propi jo, per tant, del més íntim de nosaltres mateixos. Per això, potser, de vegades, no volem acomiadar-nos, perquè en fer-ho, ens revelem com som.

 Mahler allarga l'adeu, tant com les seves altres cançons, potser tant com Els adeus de la sonata de Beethoven. I mentre sonen els llargs i increïbles compassos, veiem que, inexorablement, passa la vida, potser sense acomiadar-nos-en.



dijous, 26 de novembre del 2015

Extraordinari

Potser parlaré de molta música extraordinària, però inicio aquest blog amb un compositor del qual pensava que mai no en parlaria. Es tracta d'Arvo Pärt, un compositor estonià que aquest any va fer 80 anys; un compositor minimalista, o així se'l considera, tot i la seva grandesa. Amb moltíssima música religiosa i sobretot música vocal, ja que considerava la veu com el millor instrument existent, aquesta transcorre en el temps tot transformant-lo en un aspecte deliciós. Efectivament, sona a cant gregorià però molt elaborat; les concepcions rítmiques que crea es van dipositant en el cervell amb suavitat i quan s'acaba encara s'espera més mentre hi ressona el ritme abandonat, finit en el temps. 

Ara és el moment de descobrir-lo o redescobrir-lo i ECM, on hi ha més enregistraments del compositor, o Harmonia Mundi -amb una edició de 3 Cds (De profundis, Da pacem i Creator Spiritus) amb primers enregistraments d'obres dels anys 60 i 70 sota la batuta de Paul Hillier-  ja se'n preocupen d'intentar-ho. ECM té un enregistrament magnífic (i què si no... El compositor no n'ha censurat cap d'aquests) amb algunes obres cabdals com Fratres, Cantus i Tabula rasa.

Per molts anys, mestre!